Manifest dels estudiants de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears

laurentius@jurilog.net Volver al portal de JuriLog

Página dedicada a defender la enseñanza de la filosofía mantenida por Lorenzo Peña
Dirección electrónica laurentius@jurilog.net

Els estudiants de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears, reunits en Assemblea l'11 de maig de 2005, volem manifestar el nostre desacord davant l'Avantprojecte de Llei Orgànica de l'Educació (L.O.E.) en relació a l'eliminació de l'assignatura d'Ètica de l'ESO; a la implantació de l'assignatura d'Educació per a la ciutadania en el batxillerat; i a la supressió de de les assignatures de Filosofia I i Filosofia II.

EXPOSAM:

Que en el preàmbul de la llei, allò que s'enfatitza com a valors d'una educació de qualitat «ejercer la ciudadanía democrática y adquirir una conciencia crítica responsable», «consolidar una madurez personal y social que les permita actuar de forma responsable y autónoma» i «afianzar los hábitos de lectura, estudio y disciplina, como condiciones necesarias para el eficaz aprovechamineto del aprendizaje, y como medio de desarrollo personal» [1]. Ens sembla incoherent que aquells que es comprometen a dotar l'ensenyament d'esperit crític, pretenguin suprimir la Filosofia com a assignatura comuna a tots els batxillerats. Assolir un esperit crític sense l'aportació de la Filosofia suposa un mal caire en la concepció de la racionalitat que menysprea la dimensió pràctica i comunicativa.
Que consideram, i de fet així ho explicita la Constitució Espanyola a l'article 27, que és un dret fonamental de tots els ciutadans rebre una educació que tengui «por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales» [2]. Ens agradaria destacar que conceptes com 'principi democràtic', 'llibertat fonamental', i 'dret fonamental' són objecte d'estudi filosòfic, especialment en el camp de la filosofia política i moral i de la filosofia del dret. La mateixa noció de 'ciutadà' és objecte de profunds estudis i reflexions en el si d'aquestes disciplines. Així, doncs, ens sembla adequat suposar que, uns estudis d'Ètica, impartits per especialistes, són el referent idoni per dotar els alumnes del nivell de coneixement necessaris per a una reflexió crítica, fonament bàsic de la cultura democràtica.
Que en referència a la intenció d'implantar l'assignatura d'Educació per a la ciutadania, ens semblaria un despropòsit que no la dotassin tant dels continguts escaients, els quals ara semblen, certament, un tant difusos, com del professorat amb la formació adequada. Tot això, amb el risc de caure en l'adoctrinament dogmàtic mancat de tota crítica reflexiva. Si l'objectiu de l'educació i de la nova assignatura és formar ciutadans capaços, de, entre altres coses, «conocer, valorar y respetar las diferentes culturas y la igualdad entre hombres y mujeres» o «ejercer sus derechos en el respeto a los demás, practicar la tolerancia y la solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el diálogo afianzando los valores comunes de una sociedad plural y prepararse para el ejercicio de la ciudadanía democrática» [3], no veim la necessitat d'implantar una nova matèria, puix que l'adequació dels estudis d'Ètica ja acompleixen aquests objectius. Atès que el professorat de filosofia ha rebut una formació global en ciències socials, filosofia política i moral, hauria de ser aquesta àrea docent l'encarregada d'enfrontar, amb garanties, una educació en valors, capaç de formar una ciutadania activa i crítica.
Resulta paradoxal que, mentre l'Avantprojecte de la L.O.E. pretén ubicar les assignatures de Filosofia únicament en el batxillerat científic-tècnic, la recent proposta del Consell d'Universitats per a la reforma de l'educació superior situa la filosofia en el seu lloc habitual: l'àrea d'Humanitats. Aquesta contradicció posa en dubte l'existència d'una visió global del sistema educatiu, doncs, ens trobam amb la curiosa situació que per estudiar filosofia els alumnes haurien de cursar el batxillerat científic-tècnic. La filosofia hauria de ser una matèria comuna a tots els estudis de batxillerat; de l'humanístic i artístic, perquè suposa un dels seus eixos centrals; i del científic-tècnic, perquè la dimensió crítica del discurs filosòfic no pot ser obviada al si de la ciència.

L'expansió de la racionalitat orientada als fins del capitalisme global, en detriment d'altres tipus de racionalitat, condueix a una consideració de l'ensenyament com a fàbrica-escola, i a la dels alumnes com a futura mà d'obra; aquest tractament deixa de banda la dimensió crítica necessària per a la formació de ciutadans lliures a un sistema democràtic, introdueix criteris aliens als objectius desitjables per a un sistema educatiu, alhora que provoca la mercantilització del saber. L'Avantprojecte de la L.O.E. i les propostes concretes que esmentam en aquest manifest no contemplen aquesta problemàtica; més bé, a mitjà i llarg termini podrien agreujar-la.

SOL·LICITAM:

Que les assignatures d'Ètica i de Filosofia I i II no desapareixin del curriculum d'ESO i batxillerat, respectivament.
Que la seva càrrega lectiva sigui equiparada a la d'altres matèries instrumentals, ja que la formació de la persona ha de ser del tot prioritat dels plans educatius.
Que no entenem la necessitat de substituir l'assignatura d'Ètica per la d'Educació per la ciutadania, però que, en tot cas, hauria de ser competència exclusiva de l'àrea de Filosofia.

Palma, 11 de maig de 2005

[1] Avantprojecte de Llei Orgànica de l'Educació, art. 33.

[2] Constitució Espanyola, art. 27.2.

[3] Avantprojecte de Llei Orgànica de l'Educació, art. 23.